Revista Guix

Es pot ensenyar química a primària? Article de Mercé Izquierdo Aymerich, Revista Guix num. 326-327, p.28-36




Normalment es pensa que l'ensenyament de la química no és adequat per a primària, perquè es considera difícil i perillosa. Tot i amb això, hem de pensar que també té moltes característiques que la fan molt atractiva per als més menuts: és màgia, és art, és història... i ademés, hem de tenir en compte la multitud de situacions quotidianes que ens permeten "fer química".

Per a introduir-la a l'aula, hem de començar per fer-los veure que existeixen una sèrie de canvis al nostre voltant, i que tenim diferents materials que canvien quan els ajuntem i els posarem en contacte per tal d'assolir eixa interacció i canvi. Després de veure el canvi, ens plantejarem què ha passat però, per a poder respondre, primer haurem de veure què tenim i què fem.

Un exemple sezill que ens proposa l'autora és el canvi que es produix amb el greix d'una paella quan la netejem amb sabó. Si la quantitat de sabó és l'adequada, la paella quedarà ben neta, mentre que no pas si és insuficient.

Mercé Izquierdo també ens diu que "l'important és ensenyar prou però bé" (allò de qualitat abans de quantitat) i per a això hem de partir de interaccions febles, com ara mescles, per tal d'arribar a les més fortes (canvi químic). D'aquesta manera, unificarem l'experiència, la representació i el llenguatge, en casos concrets, per tal de construir exemples que faran de models de canvi químic.

Si aconseguim que els xiquets de primària vegen els canvis químics, quan arriben a l'ESO seràn encara més capaços de veure-los i parlar-ne de forma abstracta i quantitativa. Es tracta per tant d'adaptar el coneixement científic al nivell de desenvolupament de l'alumne per tal que es familiaritze amb aquest i que en futur no li semble tan costós.

Què penseu?



També podeu consultar altres articles a la web de Guix, punxant en la imatge.