Comentari final i autoavaluació

Aquest blog va nàixer l'u de maig de 2007 com a resultat del treball final de l'assignatura de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació, de la diplomatura de mestre de la Universitat d'Alacant. Com es pot veure en aquest treball d'un mes de durada, el weblog ens dona una ample ventall de possibilitats per a treballar diversos temes, relacionats amb les ciències a l'aula i el seu format i la seua senzillesa fan que siga un element motivador, tant per als alumnes més grans com per als mestres.

Foto: Rosa

Com a llicenciada en Ciències Químiques, l'aprenentatge de les ciències és un tema que em sembla molt interessant i per això el vaig escollir com a tema central del blog.

L'aprenentatge de les ciències en l'escola ha estat associat a la dificultat i ha suposat una gran barrera per a l'alumne. És precisament en aquest punt on crec que mestres de primària i secundària tenim molt treball que fer de cara a un aprenentatge de les ciències més efectiu i menys traumàtic. Haurem de plantejar noves concepcions de la ciència partint de l'experimentació i l'observació i no oblidar mai que ho hem de fer partint d'allò que el xiquet coneix i que té més a prop.

Serà necessària, per tant, una adequada transposició didàctica capaç de guiar a l'alumne cap al coneixement científic, sense exigències que superen el seu moment evolutiu i basada en l'aprenentatge significatiu.

L'elaboració d'un blog em pareix un treball molt útil per a treballar amb els nostres alumnes ja que, com jo, podran aprendre, a més del tema concret del blog, moltes aspectes relacionats amb les noves tecnologies, com ara el tractament d'imatges, pujar vídeos i imatges, cercar en internet i contrastar la informació obtinguda, comunicar-se amb els altres companys i moltes més. També he de dir que la creació del blog implica dedicació i cura d'alguns elements com ara l'estètica i la senzillesa, tot i que trobe que és un treball entretingut i divertit.

Espere que la meua dedicació i la il·lusió que he posat a l'hora de fer aquest blog, serveixen per a apropar-vos les ciències d'una forma més atractiva. Per últim, no més em queda donar les gràcies a la gent que ha col·laborat amb les seues fotografies i comentaris, ja que han fet més possible aquest projecte.

Gràcies

Revista Guix

Es pot ensenyar química a primària? Article de Mercé Izquierdo Aymerich, Revista Guix num. 326-327, p.28-36




Normalment es pensa que l'ensenyament de la química no és adequat per a primària, perquè es considera difícil i perillosa. Tot i amb això, hem de pensar que també té moltes característiques que la fan molt atractiva per als més menuts: és màgia, és art, és història... i ademés, hem de tenir en compte la multitud de situacions quotidianes que ens permeten "fer química".

Per a introduir-la a l'aula, hem de començar per fer-los veure que existeixen una sèrie de canvis al nostre voltant, i que tenim diferents materials que canvien quan els ajuntem i els posarem en contacte per tal d'assolir eixa interacció i canvi. Després de veure el canvi, ens plantejarem què ha passat però, per a poder respondre, primer haurem de veure què tenim i què fem.

Un exemple sezill que ens proposa l'autora és el canvi que es produix amb el greix d'una paella quan la netejem amb sabó. Si la quantitat de sabó és l'adequada, la paella quedarà ben neta, mentre que no pas si és insuficient.

Mercé Izquierdo també ens diu que "l'important és ensenyar prou però bé" (allò de qualitat abans de quantitat) i per a això hem de partir de interaccions febles, com ara mescles, per tal d'arribar a les més fortes (canvi químic). D'aquesta manera, unificarem l'experiència, la representació i el llenguatge, en casos concrets, per tal de construir exemples que faran de models de canvi químic.

Si aconseguim que els xiquets de primària vegen els canvis químics, quan arriben a l'ESO seràn encara més capaços de veure-los i parlar-ne de forma abstracta i quantitativa. Es tracta per tant d'adaptar el coneixement científic al nivell de desenvolupament de l'alumne per tal que es familiaritze amb aquest i que en futur no li semble tan costós.

Què penseu?



També podeu consultar altres articles a la web de Guix, punxant en la imatge.

Revista Pixelbit

A la revista Pixelbit podeu trobar nombrosos articles relacionats amb les TIC i l'educació.
Un d'aquestos articles ens parla de com ens pot facilitar els càlculs, en la resolució de problemes relacionats amb el camp gravitatori, l'ús d'una fulla de càlcul excel.


" La hoja de cálculo permite considerar el problema liberando del cálculo tedioso, centrándose en los aspectos físicos y geométricos del problema. Por otra parte, al no ser una "caja negra" exige un manejo de las ecuaciones y fórmulas con corrección y seguridad. Como valor añadido, la hoja permite un tratamiento gráfico de los problemas muy enriquecedor" Jose A. Martínez Pons

Llegir l'article

Aprendre matemàtiques jugant

Les matemàtiques són una de les matèries que més ens costa aprendre i que més problemes dóna, tan a l'escola com a edats més avançades. Ja fa temps vaig escoltar parlar d'un nou material didàctic que ha sigut dissenyat específicament per a l'aprenentatge de les matemàtiques: "El tetrakys". Es tracta d'unes peces geomètriques, fetes amb goma eva de diferents colors. El que més em va agradar és que el seu ús es pot adaptar segons l'edat de forma que podem emprar-lo tant en infantil i primària com en ESO i batxillerat.




A la web del tetrakys trobareu molta més informació sobre el material i activitats que es poden realitzar en funció de l'edat i dels objectius i continguts curriculars.

Foto: Cristian

Motivant, que és gerundi!

Foto: Loli Ortega

Un element esencial per a l'aprenentatge de les ciències és la motivació. Hem escoltat parlar contínuament d'apropar el coneiximent científic als xiquets mitjançant l'experimentació i això, sens dubte, generarà molta més motivació que veure-lo en un llibre. Doncs bé, podem aprofitar eixa experimentació per a augmentar molt més eixa motivació i per a crear una identitat de grup a la nostra aula. Per a això només necessitem una camera de fotos i ganes de treballar una mica: haurem de prendre fotos dels alumnes mentre realitzen l'experiència a l'aula o al laboratori.

Després, podem emprar diversos programes, com el Picassa, per tal de fer una presentació, a mode de vídeo, amb totes les fotos que hem fet i mostrar-les als alumnes.

Els xiquets recordaran l'experiència i al mateix temps sentiran que formen part d'eixe projecte de grup.

Com a exemple vos mostre una presentació que ha fet la meua companya Loli Ortega de la sessió de pràctiques dels rèptils al laboratori de Biologia de la Facultat d'educació.

Presentació Loli

Espere que vos agrade.

Ordenació atòmica en metalls

La visualització de l'ordenació atòmica dins d'un cristall, de vegades, pot resultar complicada. Imaginar com s'uneixen uns àtoms als altres per a formar el cristall, requereix tenir certa capacitat de visió espacial, la qual cosa no sempre és fàcil.
Fotos: Rosa Torregrosa

Ací vos mostre una de les múltiples opcions que podeu triar per a facilitar dita tarea als vostres alumnes (si punxeu les imatges podreu veure els gifs animats).

La imatge de l'esquerra correspon a l'estructura cúbica centrada en les cares (ABC) on es pot veure com un àtom (en color dorat) s'envolta d'altres sis en la mateixa làmina, i de 12 en el cristall (sis en la seua làmina, tres en la superior i tres en la inferior).

En aquest gift de la dreta, teniu una estructura hexagonal compacta, on es veu l'apilament de tres capes d'àtoms (ABA) on cada àtom s'envolta de 6 en la làmina i de 12 en el cristall.

La diferència entre les dues estructures anteriors es troba en la disposició de les capes d'àtoms, en concret en la tercera capa. Si aquesta coincideix en posició amb la primera, direm que tenim un apilament ABA i , per tant, una estructura hexagonal compacta. Si pel contrari, la primera i tercera capa no coincideixen, l'apilament serà ABC i tindrem una estructura cúbica centrada en les cares.

Els models que veieu a la foto han sigut elaborats amb pilotes de suro, pintura metal·lica i pegament. Cadascuna de les capes es troba separada de les altres per tal de que els alumnes puguen separar-les i veure millor la disposició del àtoms dins del cristall.

Una vegada que tingau les estructures, podeu prendre fotos i elaborar un gift animat, com aquestos, amb l'ajuda del photoshop.

Espere que vos agraden.

Geometria en 3D

Foto: Rosa

Potser a l'hora de treballar els cossos geomètrics a l'aula trobareu dificultats, per part dels alumnes, per a abstraure en 3D els dibuixos que els mostrem sobre paper o a la pissarra. De tots és sabut que aquestes dificultats es poden superar donant als xiquets models o estructures tridimensionals per tal que puguen tocar-les i veure-les des de diferents perspectives. Per a construir aquestos models trobareu infinitat de idees com fer-los amb paper, amb boletes de plastilina i palets, etc...

Jo vos propose una alternativa: podeu fer-les amb cuquets de midó d'aquests que s'utilitzen per a embalar. Aquests cuquets són més ecològics (ja que són biodegradables i en molt poc de temps) i no són tòxics en cas d'ingestió, el que els fa més segurs per als xiquets més menuts. Altre avantatge és el seu preu: 0 euros. Jo les vaig traure d'una franquícia d'Intermón Oxfam que hi ha prop de ma casa, i com que ells només els utilitzen per protegir els productes en el seu transport, me'ls van regalar.

Ací teniu una mostra de les estructures que vaig portar a la meua classe:

Una solució ecològica i eficaç que ens pot ser útil per a l'ensenyament de la geometria a qualsevol edat.